Jornada Iluro 2025: Coneixement i debat

La Fundació Iluro presenta una nova edició de la Jornada Iluro. Coneixement i debat, una trobada que vol fomentar la reflexió, la divulgació i el diàleg al voltant de la recerca històrica i la memòria col·lectiva. L’acte tindrà lloc el dimarts 25 de novembre, de 18 a 20 h, a l’Espai Escena i Pensament de l’Ateneu Centre Cultural.

Aquesta jornada reunirà experts, investigadors i entitats locals vinculades a la història i el patrimoni del territori per compartir perspectives sobre la manera com es construeix i s’explica el passat avui.

Amb aquest objectiu, s’hi oferiran diverses ponències i una taula rodona final amb representants d’iniciatives locals.

Programa

18.00 h – 18.10 h Presentació de la jornada

18.10 h – 18.40 h Conferència inaugural “Fer història avui. Més enllà de les escoles i teories  generals”, a càrrec de Llorenç Ferrer

Resum: La història ha estat abordada de forma diferent per escoles diverses (positivisme, Annales, marxisme, mentalitats, història política i història cultural…) i sovint es fa des de la memòria i dels interessos del present. Escoles i teories pressuposen respostes als comportaments de la societat que sovint no quadren amb el que trobem en la investigació. Aquesta conferència proposa abordar la necessitat de fer història partint de paradigmes més simples que ens poden ajudar a entendre millor les societats que estudiem.

Llorenç Ferrer Alos és catedràtic  d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, Investigador principal del grup de recerca TIG (Treball, Institucions i Gènere) i co-director de la revista Estudis d’Història Agrària. Els seus camps de recerca i estudi s’han centrat en la història agrària, la demografia, els sistemes familiars i la industrialització. És autor de nombrosos llibres i articles publicats en editorials nacionals i internacionals. Podeu consultar la seva bibliografia a https://www.researchgate.net/profile/Ferrer-Llorenc/research

18.40 h – 19.00 h Xerrada “Noves i clàssiques fonts per a l’estudi del passat”, a càrrec d’Alexandra Capdevila

Títol: Noves i clàssiques fonts per a l’estudi del passat

Resum: Tot i que les fonts arxivístiques han estat tradicionalment les més emprades en la recerca històrica, ja fa temps que la historiografia tendeix a incorporar un ventall més ampli de fonts primàries: premsa, mapes, testimonis orals, obres pictòriques, fotografies, entre d’altres. En aquesta xerrada farem una breu presentació de les diverses tipologies de fonts susceptibles de ser utilitzades en una recerca històrica, centrant especialment l’atenció en les més clàssiques —com els llibres parroquials o la documentació notarial— i en el seu potencial per a l’anàlisi del passat.

Alexandra Capdevila Muntadas és llicenciada i doctora en Història per la Universitat de Barcelona, graduada superior en Arxivística i Gestió Documental per l’ESAGED (UAB) i experta universitària en Genealogia i Arxius per la Universitat de Còrdova. És professora a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Facultat Antoni Gaudí de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, on imparteix l’assignatura de Lectura de textos. Ha estat guardonada amb el Premi Joan Reglà (2006) per la seva tesi doctoral i amb el Premi Iluro de monografia històrica (2013) de la Fundació Iluro. Entre les seves línies de recerca destaquen l’estudi de la immigració francesa dels segles XVI i XVII, la història de la família i l’anàlisi dels fons patrimonials familiars, entre d’altres.

19.00 h – 19.20 h Xerrada “Història i memoria”, a càrrec d’Alexis Serrano

Títol: Història i memòria 

Resum: Sovint s’empren els conceptes història i memòria com si fossin sinònims. És acceptable aquesta assimilació com a recurs literari o comunicatiu però cal estar atents a la subtilesa del significat de cada terme. Intentarem definir cada una d’aquestes dues paraules intentant definir les limitacions i la dificultat que es pot derivar d’assimilar dos conceptes que no només no son sinònims sinó que sovint són contraposats.

Alexis Serrano Méndez és director de l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM); professor a la Facultat Antoni Gaudí de l’Ateneu Universitari de Sant Pacià, President del Centre d’Estudis Vilassarencs, director de la Revista Singladures i coordinador de les publicacions de l’ACM. En solitari és autor de Crònica d’un rectorat, L’Abans de Vilassar de Mar 1852-1965, 1001 curiositats del Maresme, Els resistents catalans, Patriotes i El Maresme desaparegut. Amb altres autors ha publicat: Mataró Barroc, Any Puig i Cadafalch, El mas Jordà de Santa Susanna, Els Vallmajor de Dosrius, L’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, Autobiografia de Mataró, La producció vidriera al Maresme. Els llibres de privilegis i canalars de Mataró (1294-1819), L’Abans de Mataró 1965-1992, Maresme Yeyé, Acudits amb Història, El primer ferrocarril de la península i Tiana Desapareguda. Guanyador juntament amb Jordi Casanovas de la VIII Beca Ernest Lluch d’investigació i recerca local de Vilassar de Mar amb el treball “Vilassar de Mar, una història americana. Segles XVIII-XX”. (en premsa).

19.20 h – 20.00 h Taula rodona amb entitats i iniciatives locals:

Museu Arxiu de Santa Maria / Estudis Mataronins. Intervé Héctor López Silva

El Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró, és una institució creada el 1946, per gestionar el patrimoni artístic, històric i cultural de la parròquia de Santa Maria. El seu abast d’actuació i gestió s’ha vist progressivament augmentat gràcies a les moltes donacions rebudes, principalment de fons personals i patrimonials, i també d’entitats i d’empreses.

Pel que fa a la història local (investigació i difusió), a banda de l’atenció a les consultes individuals d’usuaris de l’arxiu, el MASMM treballa en tres fronts: Revista Fulls del Museu Arxiu (des de 1978 , han publicat 142 números), Sessió d’Estudis Mataronins (des de 1984 ,  41 edicions) i les Exposicions a l’espai polivalent.

Grup d’Història del Casal . Intervé Jaume Vellvehí

L’associació cultural Grup d’Història del Casal de Mataró, fundat el 1986 i reconstituït novament el mes de març de 1992, desenvolupa la seva activitat en el camp de les ciències humanes i socials. L’entitat és molt diversa i aplega tan a persones interessades en la Història de Mataró i el Maresme com a estudiants i investigadors.

Els objectius essencials de l’entitat son la divulgació de la història i el patrimoni cultural de Catalunya des de la recerca i difusió, a més de la defensa del patrimoni i la història local, del foment de la llengua i cultura catalana i la plena vocació per la innovació i la visió comarcal i territorial de l’entitat.

Centre d’estudis d’arqueologia i història de Mataró. Intervé Robert Lleonart i Casadevall

El CEAHM és hereu de la Secció Arqueològica del Museu Municipal de Mataró (SAMM) fundada l’any 1970 per dedicar-se a l’estudi, protecció i divulgació del patrimoni arqueològic i històric. L’any 2014 el CEAHM es constitueix oficialment com a entitat amb el nom de Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró formant part de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i de l’Institut Ramon Muntaner.

El seu objectiu és desplegar el coneixement de l’Arqueologia i la Història de Mataró i el Maresme, proposant diferents activitats culturals organitzades al llarg de l’any, consistents en cicles de conferències i visites guiades a jaciments emblemàtics amb la voluntat d’apropar, difondre i protegir el patrimoni cultural que és inherent a tota societat. L’objectiu de publicitar els treballs i estudis realitzats s’ha materialitzat en l’edició d’una sèrie de publicacions, entre les quals la revista Laietania, que ha esdevingut un referent acadèmic.

Maresme Medieval. Intervé Joaquim Graupera Graupera

Maresme Medieval és un blog digital de difusió patrimonial de Joaquim Graupera, doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, Diploma en Estudis Avançats d’Història de l’Art i llicenciat en Geografia i Història per la UB on ha impartit classes durant diversos cursos com també a la Universitat d’Estiu de la Universitat de Lleida. També ha format part de la junta d’Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans del 2008 al 2023. Ha publicat diversos llibres, articles i comunicacions sobre l’art i el patrimoni medieval català i del Maresme en particular.

A través del blog es difon l’activitat científica pròpia del seu promotor, a més d’activitats i propostes d’interès per la comunitat que el segueix i hi interacciona.

Memòria Gent Gran – Mataró . Intervé Josep Antoni Cortés

La Comissió de la Memòria Històrica de Gent Gran es constitueix el juny de 2001, dins del Consell Municipal de la Gent Gran de Mataró, que depèn del Servei d’Igualtat i Ciutadania de l’Ajuntament de Mataró.

L’objectiu d’aquesta comissió es transmetre la memòria del segle XX i propiciar el diàleg i el debat intergeneracional mitjançant l’apropament dels coneixements de la gent gran als joves i a la població en general.

Durant aquests anys s’han fet  contactes amb els arxius, amb instituts, amb grups d’història locals, amb persones grans que a nivell particular estan molt interessats amb el tema.

Entrada lliure.

Inaguració: Dimarts 25 de novembre de 2025 de 18 h a 20 h

Lloc: Espai Escena i Pensament – Ateneu Centre Cultural (Fundació Iluro, Mataró)